Tractament de fangs activats

Des dels seus començaments l’any 1914, el procés de fangs actius, desenvolupat per Arden i Lockett, ha guanyat popularitat i, avui dia, és el tractament biològic més utilitzat tan per aigües urbanes com industrials. El tractament d’aigües residuals amb fangs actius és un procés biològic el qual, aplicant diferents condicions d’operació anaeròbies, anòxiques i/o aeròbies permet el desenvolupament microbiològic de les espècies responsables de degradar la matèria orgànica, el nitrogen i el fòsfor (Corominas, 2006). Les espècies microbianes són les mateixes que es troben a la natura, però l’aplicació de determinades condicions d’operació produeix la selecció de determinades espècies en front d’unes altres, depenent del nutrient que es vulgui eliminar. D’aquesta manera s’accelera el procés de depuració natural (Balaguer et al.,1998).

El sistema d’operació en el tractament de fangs actius es basa en un reactor on té lloc el contacte de l’aigua a tractar amb els microorganismes. Posteriorment, és necessària la separació de la biomassa de l’aigua, utilitzant normalment un decantador. És en aquest darrer sistema de decantació on es procedeix a purgar una part dels fangs per evitar-ne l’envelliment i la resta es recircula fins al reactor per a mantenir-ne la concentració de sòlids. La diversitat de condicions aplicables en l’eliminació biològica de nutrients ha produït una extensa varietat en els sistemes d’operació de les plantes depuradores. Alguns exemples en eliminació simultània de carboni, nitrogen i fòsfor són les configuracions A2/O, la Bardenpho modificada, la UCT (University of Cape Town) o el reactor seqüencial per càrregues (Sequencing Batch Reactor, SBR).

Esquema bàsic del tractament d’aigües residuals amb fangs actius.

L’aigua residual i la problemàtica dels nutrients

L’aigua, el suport de la vida tal i com es coneix, és un recurs que proporciona la natura de manera renovable, però no il·limitada. La presència de l’home durant segles, ha influït negativament en la qualitat de l’aigua i en la seva capacitat d’autodepuració, la qual s’ha vist reduïda per l’excés de contaminació generada per una societat en constant desenvolupament.

La Directiva Marc de l’Aigua (DMA), creada pel Parlament Europeu (EWFD, 2000/60/EC), es basa en el fet que l’aigua no és un producte comercial, sinó una herència que cal protegir, defensar i tractar com a tal. Així doncs, la DMA dóna les pautes que cal seguir pel correcte tractament i abocament de les aigües residuals amb la mínima pertorbació de l’ecosistema al qual s’engloben, així com també la minimització de la quantitat de residus generats.

Metcalf & Eddy (2003) defineixen les aigües residuals com la combinació de líquids que transporten residus procedents de residències, instal·lacions públiques i centres comercials i industrials, a les quals, eventualment, s’hi poden afegir aigües subterrànies, superficials i pluvials. La composició de l’aigua residual suposa que el seu abocament directe a un medi aquàtic provocaria males olors i consum d’oxigen derivats de la degradació de la matèria orgànica per via anaeròbia o aeròbia respectivament. Per altra banda, la presència de nutrients, tals com el nitrogen i el fòsfor, són responsables de l’eutrofització o creixement desmesurat d’algues, amb la conseqüent mortalitat de peixos i plantes (Balaguer et al., 1998).

La depuració de les aigües residuals, és doncs, un punt clau en el manteniment dels ecosistemes aquàtics, així com també una assegurança de la qualitat de l’aigua per a les pròximes generacions.

AvaLuAció jUstA??

Actualment, estic cursant el Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua a la Universitat de Girona. Un dels requisits per aprovar dues de les seves assignatures, les quals podríem dir que van agafades de la mà, és la d’haver de mantenir aquest blog fins a finals de Maig amb un mínim de dues entrades setmanals. Personalment, ho trobo excessiu, considerant que, aquestes assignatures són només d’un ECTS cada una i que durant el transcurs d’aquestes ja vam anar entregant petits exercicis. A més a més, properament farem una prova escrita. Resumint, em sembla bé el fet de mantenir el blog durant un cert període com a forma d’avaluació però, com he dit anteriorment, considero aquest període excessiu.

He volgut plasmar aquí la meva opinió, ja que per motius laborals, no vaig poder assistir a classe el dia en que es va comunicar la forma d’avaluació.

Us deixo un link perquè reflexioneu una miqueta:
http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2006/mantenir-blogs-es-molt-dur.html

cOm cOmUnIcAr-sE

El més important quan ens dirigim a algú és fer una bona entrada i un bon acabament, ja que el que diem al principi i al final, és el que la gent escolta amb més atenció. Una altre tècnica molt important, és la de repetir els punts claus, de manera clara i concisa cada cert temps, perquè així la gent els acabi assimilant. Mirar als ulls és també un mètode molt bo, si ho fas, dones a entendre a la gent a la qual estàs parlant que són importants per tu i que t’importa que entenguin i/o aprenguin el que els estàs dient. Ser entusiasta i emotiu és també recomanable, ja que és més motivant pels “espectadors” escoltar una persona que hi posa ganes i que ho demostra que no pas una que persona que simplement el que fa és deixar anar un discurs sense transmetre cap mena de sentiment o emoció.

I si es tracta de convèncer a algú, és imprescindible que fem sentir a aquella persona especial, és a dir, fer-li creure que realment ens preocupem i volem el millor per ella i que farem tot el possible per aconseguir-ho. També dóna bon resultat el joc de fer preguntes a les que sempre ens contestaran que si, així si la persona veu tots els nostres arguments de manera positiva segur que ens acaba fent cas.

L’eStIu

La veritat és que després d’aquests dies plujosos, tot i que molt benvinguts, encara tinc més ganes que arribi l’estiu. La paraula estiu deriva del llatí “veranum tempus”, que significa “bon temps” o “temps de fructificació”. L’estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d’estiu i acaba amb l’equinocci de tardor.

L’estiu és l’estació de l’any que més m’agrada, els dies són més llargs i sortir al carrer ve més de gust. L’augment de la temperatura i de les hores de llum, és degut a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte el pla de l’el·líptica, de manera que a les zones on és estiu els raigs del Sol incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia. Paradoxalment, a l’hemisferi nord la distància respecte el Sol és major durant els mesos d’estiu que a l’hivern.

Per contra, en les regions temperades de la Terra acostuma a ser una època de l’any amb poques precipitacions, augmentant així el risc de sequera, o de molt curta durada.

El que més m’agrada de l’estiu, com a la gran majoria, és gaudir de les platges i cales, especialment les de la Costa Brava, i prendre la fresca a la nit, tot sopant o “fent el toc” en companyia dels meus amics/gues.

 

 

 

Hello world!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!